Descripció company de classe

L'altre dia a la classe de COED, el professor de COED ens va demanar que féssim una descripció d'un company/a de classe. L'objectiu de la descripció era que ens coneguéssim més entre nosaltres. Jo vaig triar al meu company Victor. Aquí va:

T’he conegut aquest curs, ja fa quasi dos mesos . Quan et vaig veure em vaig posar molt content perquè vaig saber que ja no era l’únic noi de la classe. Però no només estic content per això, sinó que ho estic per com ets.  Durant aquest període ja he pogut comprovar de la gran persona que ets. Ets una persona molt propera, que sempre que pots ajudes a la gent quan ho necessita. Potser quan el veus penses que no tindràs res en comú amb ell, però jo crec que abans de fer-ho l’has de conèixer i parlar amb ell. I Efectivament tenim coses en comú. Quan es parla amb ell és divertit, sovint fa bromes. Se’t nota que t’agraden els nens, almenys quan cantes a la classe de música, el somriure et va d’orella a orella. Quan s’ha de fer alguna cosa, i t’agrada ets el primer que porta la iniciativa. A classe ets molt sociable amb la gent, i també solidari que això fa que la gent ho sigui amb tu. 

Els valors de l'esport: podem educar els més petits a través de l'esport?

El dijous passat a classe vam debatre sobre els valors de l'esport. Cadascú va dir el que pensava sobre les preguntes que ens feia la Berta. Al treball sortia una imatge que apareixia un nen fent una "botifarra" mentre estava presenciant un partit de futbol. 

1.    Com es viu el futbol a la nostra societat?

Avui en dia, el futbol desgraciadament es viu a molts llocs del món d’una forma desagradable, això fa que no es pugui gaudir d’aquest esport fantàstic. Moltes vegades es viu d’una manera molt intensa que fa que hi hagi aficionats, majoritàriament per radicals, que es peguin contra una altres aficions, sovint queden hores abans del partit. També es llencen objectes sobre altres aficions, sobre els jugadors, insults a les aficions, jugadors, entrenadors, etc.  Molts dies per les fonts d’informació ja sigui per televisió, ràdio, internet i altres canals comunicatius, ens assabentem de les desgracies que passen al futbol pel nostre país, i sobretot per l’Argentina, Grècia i Turquia. És una mica lamentable que això encara estigui passant al segle que estem. És cert que cada molt poc a poc, s’està millorant la imatge del futbol. Hem de comprendre desgraciadament que no tothom té la mateixa cultura educativa.

2.    A qui hauríem de demanar responsabilitats quan veiem imatges com la del jove hooligan del Feyenoord? 

La culpa cau evidentment als familiars més propers que té, tenint aquesta edat està molt clar. Possiblement a altres pares que també ho ensenyen a altres fills, i aquests ho ensenyen als altres. Educar bé a aquesta edat és importantíssim, i si ho fas malament tindrà unes repercussions negatives cap al futur.

3.    Que vol dir guanyar i perdre a la nostra societat?

Guanyar i perdre, moltes vegades es confonen conceptes. Per a molta gent guanyar és ser el millor i perdre ser un no res. Evidentment que si guanyes és millor, però també s’ha de gaudir com ho has fet, tenir un joc net, respecte al rival. Qui perd també ha d’estar dins del que cap orgullós del que ha fet, i reconèixer que a jugat millor l’altre i felicitar-lo. En quan als aficionats radicals, ja sigui perdre o guanyar, igualment van a fer maleses pels camps o voltants.

4.    Que implicaria entendre la competició des d’una paradigma alternatiu?: “jo contra jo mateix/a?

No seria la millor alternativa per a poder entendre l’esport des d’un punt educatiu. El correcte és depèn de l’esport, jo o l’equip contra el contrincant. Després saber competir de manera competitiva i respectuosa a la vegada. S’ha d’observar i aprendre com u fan a alguns esports, com el tennis per exemple.

5.    Quines implicacions educatives (des d’una visió integral de la persona) suposaria aquesta pràctica educativa de l’esport?

L’única cosa positiva seria la competitivitat, però hi ha un límit, hi altres formes de viure el saber guanyar o perdre. Però en tot cas seria un una implicació negativa, no educaríem bé als nostres fills. Segurament els nens inculcarien una altra forma en pensar, com ara jo sóc el millor, ser més orgullós, ser massa competitiu, no tenir tant bona relació amb altra gent, ser més egocèntric, etc.