Llibre de seminari "Les arracades de la mestra"

Fa dues semanes vam comentar l'ultim llibre de seminari que ens tocava, que era "Les arracades de lamestra" de l'escriptora Mari Carmen Diez Navarro, una de les mestres amb més nom i vocació.
En el llibre hi ha quatre parts que es diferencien amb els infants, l'escola, les famílies i la societat.
En els infants, l'escriptora  vol fer menció que els infants han de tenir unes responsabilitats, parlar entre ells, fomentar creativitat i sentir-se segurs d'ells mateixos.
A l'apartat de l'escola ens explica com es l'acolliment dels infants a l'escola, com actua l'infant, quina metodologia utilitzen, el seu espai, el seu rol, la natura, que s'esta introduïnt a les escoles poc a poc, la interració, què és molt important perquè es vagi coneixent millor l'infant poc a poc, mitjançant la creació de la seva identitat.
El tercer apartat, és el de les famílies, que menciona que és molt important el paper dels pares sobre l'infant. Destaca que moltes vegades els pares s'han de posar durs i dir que no a les coses que no són positives per al nen. És molt important que hi hagi una relació entre els mestres i els pares, ja que la comunicació entre ells permetrà que hi hagi més informacions del nens i es pugui analitzar.
I l'ultim apartat, la societat, l'escriptora ens diu la societat ens condiciona a l'educació dels nostres fills, ja que ens el mitjans de comunicació es veu la violència sobre els nens a l'escola i fa que els pares sobreprotegeixin als nens. També fa referència a la por dels pares pel fracàs escolar dels nens

Llibre de seminari "Documentar, una mirada nova"

Ja fa uns dies, vam comentar uns dels llibres que ens tocava per a llegir, "Documentar, una mirada nova".

Aquest llibre està editat per la Xarxa Territorial d'educació infantil de Catalunya.

Documentar, una mirada nova parla sobre el fet de documentar, com un recull d'observacions de diverses informacions que ens donen els infants durant la vida quotidiana.

Documentar és recollir allò que passa en grups d'infants i que els mestres i pedagogs documenten el que realitzaven els nens.

Documentar, tambe són aquelles accions que els nens van construint dia a dia i que en el temps les van aprenent. 

En els primers anys de vida els infants descobreixen a través dels sentits, l'olor, el so, la textura, els colors, etc. També aprenen a descobrir-se a si mateixos, a tenir hàbits com menjar, jugar, dormir, etc.

La curiositat dels nens és una de les característiques més innates que tenen en aquesta etapa de la vida. Volen descobrir tot allò que els envolta. Per això és interessant que el nen tingui un àrea de descoberta d'ell mateix per tal que pugui aprendre més coneixements.

És un llibre que m'ha semblat molt interessant ja què es un llibre on pots aprendre molt sobre els nens i la manera com es fa aquest treball de documentar. És molt interessant per als futurs mestres com nosaltres.

Descripció company de classe

L'altre dia a la classe de COED, el professor de COED ens va demanar que féssim una descripció d'un company/a de classe. L'objectiu de la descripció era que ens coneguéssim més entre nosaltres. Jo vaig triar al meu company Victor. Aquí va:

T’he conegut aquest curs, ja fa quasi dos mesos . Quan et vaig veure em vaig posar molt content perquè vaig saber que ja no era l’únic noi de la classe. Però no només estic content per això, sinó que ho estic per com ets.  Durant aquest període ja he pogut comprovar de la gran persona que ets. Ets una persona molt propera, que sempre que pots ajudes a la gent quan ho necessita. Potser quan el veus penses que no tindràs res en comú amb ell, però jo crec que abans de fer-ho l’has de conèixer i parlar amb ell. I Efectivament tenim coses en comú. Quan es parla amb ell és divertit, sovint fa bromes. Se’t nota que t’agraden els nens, almenys quan cantes a la classe de música, el somriure et va d’orella a orella. Quan s’ha de fer alguna cosa, i t’agrada ets el primer que porta la iniciativa. A classe ets molt sociable amb la gent, i també solidari que això fa que la gent ho sigui amb tu. 

Els valors de l'esport: podem educar els més petits a través de l'esport?

El dijous passat a classe vam debatre sobre els valors de l'esport. Cadascú va dir el que pensava sobre les preguntes que ens feia la Berta. Al treball sortia una imatge que apareixia un nen fent una "botifarra" mentre estava presenciant un partit de futbol. 

1.    Com es viu el futbol a la nostra societat?

Avui en dia, el futbol desgraciadament es viu a molts llocs del món d’una forma desagradable, això fa que no es pugui gaudir d’aquest esport fantàstic. Moltes vegades es viu d’una manera molt intensa que fa que hi hagi aficionats, majoritàriament per radicals, que es peguin contra una altres aficions, sovint queden hores abans del partit. També es llencen objectes sobre altres aficions, sobre els jugadors, insults a les aficions, jugadors, entrenadors, etc.  Molts dies per les fonts d’informació ja sigui per televisió, ràdio, internet i altres canals comunicatius, ens assabentem de les desgracies que passen al futbol pel nostre país, i sobretot per l’Argentina, Grècia i Turquia. És una mica lamentable que això encara estigui passant al segle que estem. És cert que cada molt poc a poc, s’està millorant la imatge del futbol. Hem de comprendre desgraciadament que no tothom té la mateixa cultura educativa.

2.    A qui hauríem de demanar responsabilitats quan veiem imatges com la del jove hooligan del Feyenoord? 

La culpa cau evidentment als familiars més propers que té, tenint aquesta edat està molt clar. Possiblement a altres pares que també ho ensenyen a altres fills, i aquests ho ensenyen als altres. Educar bé a aquesta edat és importantíssim, i si ho fas malament tindrà unes repercussions negatives cap al futur.

3.    Que vol dir guanyar i perdre a la nostra societat?

Guanyar i perdre, moltes vegades es confonen conceptes. Per a molta gent guanyar és ser el millor i perdre ser un no res. Evidentment que si guanyes és millor, però també s’ha de gaudir com ho has fet, tenir un joc net, respecte al rival. Qui perd també ha d’estar dins del que cap orgullós del que ha fet, i reconèixer que a jugat millor l’altre i felicitar-lo. En quan als aficionats radicals, ja sigui perdre o guanyar, igualment van a fer maleses pels camps o voltants.

4.    Que implicaria entendre la competició des d’una paradigma alternatiu?: “jo contra jo mateix/a?

No seria la millor alternativa per a poder entendre l’esport des d’un punt educatiu. El correcte és depèn de l’esport, jo o l’equip contra el contrincant. Després saber competir de manera competitiva i respectuosa a la vegada. S’ha d’observar i aprendre com u fan a alguns esports, com el tennis per exemple.

5.    Quines implicacions educatives (des d’una visió integral de la persona) suposaria aquesta pràctica educativa de l’esport?

L’única cosa positiva seria la competitivitat, però hi ha un límit, hi altres formes de viure el saber guanyar o perdre. Però en tot cas seria un una implicació negativa, no educaríem bé als nostres fills. Segurament els nens inculcarien una altra forma en pensar, com ara jo sóc el millor, ser més orgullós, ser massa competitiu, no tenir tant bona relació amb altra gent, ser més egocèntric, etc. 

Comentaris sobre el capítol 1 del llibre "Video y educación"

Ahir a la classe de GTIC, vam fer un resum del primer capítol del llibre "Video y educación" de Joan Ferrés. A una part del capítol surten les funcions que tenen el dos hemisferis que tenim al cervell: l'esquerre i el dret. Analitzarem les funcions que fan cadascun d'ells:

Hemisferi esquerre


- Controla la part dreta del cos.
- Major sensibilitat per les coses visuals.
- S'específica en la lectura, escriptura, càlcul, aritmètica, classificació, lògica...
- Hemisferi anàlitic.
- Llegir un text vol dir fer un doble anàlisis gramatical i lògic.
- Interpretació de paraules.

 Hemisferi dret


- Controla la part esquerra del cos.
- Major sensibilitat amb coses acústiques.
- Regeix les funcions espacials no verbals.
- Reconeixement immediat del rostre, distinció del record de les formes, discriminació d'acords músicals...
- Controla les dimensions artístiques, simbòliques, holístiques, espacials i musicals.
- Contemplar una fotogràfia és una operació sintètica i global.

Decàleg d'un bon mestre

L'altre dia a la classe de seminari vam fer un exercici en què consistia fer una decàleg d'un bon mestre. Ho vam dividir en grups molt reduïts. Nosaltres vam fer el següent:

1- Ser proper.

2- Ser dinàmic. 

3- Ser carinyós. 

4- Tenir paciència. 

5- Ser empàtic. 

6- Saber relacionar els diversos aspectes de l'educació (educació integral). 

7- Ser intuïtiu. 

8- Ser responsable.

9- Ser organitzat. 

10- Tenir valors.

Notícia al diari: ETA deixa les armes!

Aquest matí quan m'he aixecat he entrat a la web de La Vanguardia, entre altres, i he vist una gran notícia: ETA comunica el cessament definitiu de la lluita armada. La publico perquè és una gran notícia per a la societat espanyola, un benestar social per a la gran majoria del país, menys una minoria que desgraciadament sempre ha d'estar present. Esperem que això que han dit sigui veritat i que per fi s'hagi acabat el terrorisme aquí a Espanya. Tot i que, no ens podem fiar d'aquesta banda escrepulosa que ha matat a 829 persones, i que de moment no vol entregar les armes.
Aquí us deixo el link de la notícia: La Vanguardia